Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/167

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Els que podem encara redimirnos, fent confesió de nostres culpes ab ferm propòsit d'esmena, hem d'aixecar la llebra y, si més nó, ensinistrarèm á nostres fills pera que l'agafin. Aquest es el meu pensar.

—¡Oh! ¡Quín home n'hi há de vostè! —deya nerviosament en Llissás, encarantse ab en Montbrió.— Tant de bò vingués á nostra terra, qu'encara faríam quelcom de profit. Jo comenso á esser vell y valch poca cosa, mes ab vostè encara hi arriscaría una valenta campanyada, y aquí té un floret de minyons que jo li jur que ja dansarían darrera seu.—


Era ben hora de que'l senyor Rector, ab bons modos, posés fí á n'aquella funció, perque'l pobre senyor de Serra Bruna, batut y rebregat, ab vertrígols y rodeses de cap, no sabía ja de quín món era. Sense que ningú l'esmentés pera res, semblava que tots l'havían pres á n'ell per enclusa, sobre la que hi batían sense pietat. Ell no tenía pas arguments contra lo exposat y fins, sense volerho confessar, reconeixía qu'eran veritats evidentes, però... ¡vaja! ell no hi estava pels rebomboris, trenca caps y fins disgustos que tot allò implicava. Prefería un mal conegut á un be per conèixer. Després de tot, aqueix estat de coses, míca més mica menos, era lo que s'havía vist sempre y no sería pas tant dolent, per