olgué l'èstiu ab son rossegall de boyres primerenques que fan esgroguehir les fulles dels arbres y comensaren els mesos plujosos de la tardor, estació que'ls poetes motejan de trista y'ls pagesos d'alegra si veuen curulls els canyats y rases les tines, com el brasser troba bonich el dissapte si ha fet petar bona setmanada. Les fulles voleyades pel vent deixaren nues les branques.
Vingué l'hivern y comensaren els feriats dels terrassans que se la xalan, del escon á la márfega y de la márfega al escon, perque les nits son llargues y els días perduts molts de ells amparant les trevallades. El món reposa de les fatigues de son día qu'es l'estiu y'l pagès fent altre tant, no s'apura mentres hi hagi un pa á la post y una penca á la viga.
Transcorregueren els mesos de les neus y de les gelades sense qu'aquestes logressin re-
