Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tractantlo ab aquella llibertat que naix del interés que senten instintivament les mares carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol y ajuda de tenirne de propia.

 La Montserrat, bella com sempre, se presentá ab aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noya, fins la més modesta, quan desitja agradar. Semblava que, desenrotllat son carácter ab un any més á sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa. Encara que ab la rojor á les galtes, se manifestá resolta y decidida, com si ella mateixa s'hagués dit: «¡Al diantre tanta por; vejam què será!». Aixís la nova entrevista entre'ls dos joves fou afectuosa com la de dues antigues coneixenses que's reveuen de grat. En Ramon, que tant la esperava y temía, ne queda excelentment impressionat.

 La Loreto, ab un any havía donat una embranzida considerable, tirant á trobar l'equilibri de formes que li mancava. Per lo demés, de seny no n'havía posat gens ni mica segons la seva mare, y continuava sent l'enfutimada al dir de tothom.

 En fí, qu'en Ramon retrobava á la gent de Serra Bruna del mateix temperament que l'any passat, apart de la natural evolució que portan dotze mesos més de vida en l'historia de cada indivíduo.

 L'arribada que se li feu fou triomfal com