Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




II



B

ona arribada: Mossen Joan al abrassar al seu nevot li ha xiulat quelcom á la orella que ha aumentat son bon humor. La Felissa, cambiada com una mitja, ha servit en un santiament un refrigeri que Deu n'hi dó, y en Pascal, el simpátich Pascal... ¡què voleu més! tant reconciliat está ab la Felissa, que diu:

 —Sinó perque es ella tant vella y lletja y jo no m'he cansat del tot d'estar bé ¡repuday! encara fora capás de demanarli un parer al senyor Rector.—

 L'endemá, á Serra Bruna.

 Don Eudalt campetxano y complert com sempre, li feu també la bella arribada, si be un cert é imperceptible arrufament de nas aixís, com si volgués dir: «Ja tornèm á tenir el mal temps á sobre».

 Donya Dolors, bona y senzilla com es, l'acull com á un pròxim parent, com á un fill casi,