don Eudalt, l'hereu Montbrió se li ficava entre ceya y ceya. Lo que més l'enquimerava era no poguer negarli les qualitats excepcionals que tothom li reconeixía. Sobre tot l'admirava l'activitat de que donava mostra y que topava ab el carácter d'ell, apátich per excel-lencia. No comprenía per què al jove les hores se li multiplicavan com per art del dimoni. Ell cassava, sol ò acompanyat de mossen Isidro, ell herborisava, ell dibuixava, ell examinava les variades constitucions del terrer de la comarca, prenentne mostres que classificava cuydadosament; treya anotacions de tot y donava de tot compte detallat, dels conreus, del estat de les cullites dels diferents masos, de la major ò menor inteligencia dels masovers, deduhintho del aspecte de llurs respectius conreus y dels interrogatoris á que'ls subgectava resseguint les treballades, tot ab
