Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/184

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lagant sa vanitat ab cartes inflades d'elogis y plenes de promeses que no sempre's cumplían, ò era costantli en diners un ull de la cara. Ni per cacich servía, ja que li faltava la activitat, la gramática parda y la pillería que per tal cosa's necessita, y no mancava al poble qui ab menos aparato y més profit propi, li segava sovint l'herba sota'ls peus sense ni ell adonarsen.

 En certa llegislatura, al personatge de Madrid no li convingué l'acta del districte, y no volent tampoch que, amich ò enemich, se'n aprofités altre que pogués ferli ombra, proposá la elecció de don Eudalt, que's trobá diputat sense casi donarsen compte. Son passatge pels banchs del Congrés, fou una exalació y torná de Madrid sense saber ben be què hi havía anat á fer, ni lo que hi havía fet; sols al passar comptes trobá que havía gastat un dineral. Satisfeta no obstant sa vanitat, no li recá pas de deixar la representació del país, admirantse encara de que no faltés may qui tingués la abnegació de sacrificarse per la patria, costant tan car.

 Sols en una cosa havía demostrat sempre una obstinació digna de mellor causa. Era en el sosteniment de son plet contra'l poble per rahó dels emprius de Serra Calma. Aquesta era la obra de la seva vida, de la que no le'n havía pogut distreure ni la seva esposa, que li