Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que ja tenía presa la gran resolució; qu'ell també faría tronar y ploure. ¡Vaya si ho faría!

 —¿Y còm?

 —¡Donchs, empenyent el plet, qu'ab el temps que dorm ja comensa á semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí; el plet, això que vos dona tanta quimera, això rosegareu. Posarè en joch les meves influencies, que no son pas petites, y veurèu si tapo la boca á tants de ximples que sembla que'm tinguin per un ningú. Y á n'aquell poca solta, qu'ab els seus radicalismes y ab les seves extravagancies sembla tenir embadalit á tothom, donant ales á la brivalla del poble, ja li faré posar palla á la esquella.—

 La bona esposa cregué prudent callar, esperant qu'aixís passaría mellor aquella boja quimerada.