Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


encara, deixèu que li fassi pítimes, tractant de tornarli la salut. Jo comparo Catalunya á una bellíssima tassa d'argent, enterrada en un femer. Está desconeguda per la negra ronya que la cubreix, mes ahont se vulla que grateu veureu alhora relluhir el brillant metall. ¿Perquè no hem de tractar, donchs, de retornarli sa bellesa primitiva? Per això bastaría trèurela dels fems y això es lo qu'hem d'intentar. La feyna llarga y feixuga, no es pas obra d'una generació, perque es precís cambiar la sanch del poble, mes si no's comensa no s'acabará pas. Per ma part vos dich que vaig á comensarla ab constancia y fè y ab la ajuda de Deu, y vaig á comensarla per casa meva. Á Deu siau.—

 Aixís ho feu: mes aquesta resolució, filla de una concentració d'idees nobles y elevades, li posá seguidament al devant la figura de son oncle,'l vell Rector de Vall de Pedres, renovántseli vivament els recorts de sa infantesa, passada á son cuydado de pare amorós. Se avergonyi d'haver viscut tan distanciat de aquell home que representava l'únich escalf de familia qu'havía sentit en aquest món y sentí ansies de reconciliació.