Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Á Barcelona's relacioná ab aquells petits escamots d'artistes, de músichs, de poetes y d'antiquaris, que representavan el deixondiment intelectual de Catalunya y somniavan en brassos dels Milá y Fontanals, dels Aguiló, Rubió y altres. Á la bona amistat d'aquestos darrers, que'l prengueren de grat, degué la depuració y sanejament de moltes de ses idees y l'orientació d'algunes altres que'n duya de indecises.

 Mes son temperament inquiet y expansiu el portá aviat molt més lluny que tots aquells revolucionaris incipients, precursors de la Catalunya nova. Aquestos somniavan ab la regeneració intelectual de Catalunya, y fou ell, en Ramon, qui iniciá la idea d'una regeneració política, donantse'l cas d'esser tingut per boig per sos propis companys d'entusiasmes, que á son torn eran calificats de ximples y de somniadors fins per molts dels qu'en aquell temps se titulavan homes de ciencies.

 Un día, després d'una discussió ab sos companys, resumí son criteri dihéntloshi:

 —Vosaltres que doneu per morta á la vella Catalunya, glorifiquèula ab solemnes funerals y brillants necrologíes, desenterrant y publicant á la llum del sol les passades grandeses y les grans virtuts de la finada; alséuli monuments, qu'aixís honran els bons fills á llurs passats difunts; mes jo, que la tinch per viva