Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/238

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que creya mès poderosa pera justificar sa negativa, se li trencava en les mans. Mes no per això se descoratjá, sinó al contrari; més y més s'indigná del atreviment d'aquell jove que, no content de reptarlo á cada pas, molestantlo ab ses reticencies y treguentlo de pollaguera, arribava fins á solicitar la má de la seva filla gran, pera introduhirse aixís en la intimitat de sa familia. Ell veya en aquell acte un atach á la seva tranquilitat, á les seves costums, á son modo d'esser y de viure, com si diguessim l'anulació de la seva propia individualitat.

 Aixís es que, regirantse en la poltrona, totjust hagué'l Rector acabat, saltá dihent:

 —¡Vatja vatja! sía lo que's vulga, aquest jove no'm convé ni á mí ni á la noya, y jo no consentiré may en ficármel á casa. Ja sé jo'l jove que'ns convé y prou el tinch ben triat. No'l vull tan rich, ni tan sabi, ni tan aixerit. Lo que aquí convé es un fill de familia fet á la terra, sens ambicions ni pretensions de cap mena, d'esperit obedient y de cos sanitós, sense gustos ni vicis. ¿No ets del mateix pensar tu, Dolors?

 Aquesta no havía encara badat boca, però's veya qu'estava á punt de reventar, mortificada per el tirat que anava prenent la conferencia. Tot donava á creure que's reservava pera última hora, esperant que son marit agotés tots sos recursos. Reptada, ara, d'un modo