a sotragada del inesperat cop de geni del senyor de Serra-Bruna, ressoná per tot el casal. Aquella melancolía deixada per la partida dels forasters y que durava fins que la gent del más s'havía habituat á la nova vida de soletat y repòs, s'accentuá y s'agravá. No's veyan més que cares llarges: La Loreto havía renunciat del tot á sa cansó de l'aureneta y 'l pinsá, respectant el dol de sa germana, que de contínuu ab els ulls embotornats, havía de fer esforsos extraordinaris pera dissimular la tristesa de son cor; donya Dolors, pera no donarli més pena, callava.
Don Eudalt se sentava á taula ab la cara fosca, passava llargues hores en l'estudi donant un impuls desusat á sa correspondencia, ò se passejava amunt y avall de la sala ò de la galería ab les mans á la esquena y sense xiular, cosa en ell signe de gravíssima preocupació.
