Una tarda, estavan les senyores com de costum al cusidor, entregades á ses habituals feynes y don Eudalt ab elles sornut com sempre, quan entrá una minyona ab el paquet de la correspondencia qu'entregá al senyor.
Encara aquest no s'havía fet cárrech de lo que contenía, que ja la pícara de la Loreto havía ullat una carta qual sobre estava escrit ab carácters enèrgicament esgrafiats. Seguidament tocá ab el peu á sa germana y ab veu tot just perceptible li digué:
—Carta d'en Ramon.
La Montserrat en un moment s'enrogí y vingué blanca com la paret; donya Dolors que copsá l'avís de sa filla, imposá silenci ab un moviment rápit de la mirada. Desd'aquell moment, sis mans treballavan ab dalit, entant que sis ulls, sense pararse en lo que les mans feyan, vigilavan fins el més petit moviment de don Eudalt, qui passá entre sos dits cartes y periòdichs, fins á topar la de referencia que li atregué l'atenció. Després de molt remirarla, se decidí á obrirla, buscant la firma.
Sols allavors se li notá un moviment de nervis; plegá la carta sens llegirla y arrugantla, prová d'obrirne un'altra sens acabarho de fer; obrí un diari intentant inutilment llegir, y per fi plegá tot el paquet y fugí á tancarse dins son estudi.
Allá, defensat de mirades indiscretes y sense
