por de propies traicions, obrí de nou la carta, y la llegí una, dues, tres vegades ab tota detenció; era un document molt concís y breu; hèulo aquí:
«Molt senyor meu de ma major consideració: fa ja algúns días que vaig confiar á mon senyor oncle, el venerable rector de Vall de Pedres, la delicada missió de solicitar de vostè en mon nom la má de sa hermosa filla Montserrat, missió que cumplí y no dubto que ho feu ab la finesa y respectuositat que li es habitual.
Als pochs días m'enterá ell mateix del resultat. Una rodona negativa de part de vostè.
Pot suposar que aquest fracás ha sigut pera mí un cop aclaparador, si be confesso que no tinch cap dret per aquest concepte, á queixarme de vostè, ja que desde'l moment que solicitava, tácitament li reconeixía'l dret de la negativa.
Però mon senyor oncle en cumpliment de son dever, ha degut ferme avinentes les rahons en que vostè ha fonamentat sa repulsa, y es això lo que m'ha posat la ploma á la má, perque jo, que respecto el dret de conecdirme ò negarme la má de la seva filla, mentres aquesta está baix sa patria potestat, no puch avenirme ab els fonaments de sa decisió, no considerantlos ajustats ni á la veritat ni á la rahó.
