Mon senyor oncle resumeig els motius per vostè aduhits, en'ls següents termes. Que portant la Montserrat com á pubilla de Serra-Bruna, vinculada la tradició de la familia, no convé que prengui per marit á qui, com jo, professa idees que topan ab ella y está carregat de plans atrevits, esbojarrats y pertorbadors, que en un moment podrían comprometre el prestigi y fins la seguritat del patrimoni.
Faig cas omís, perque aixís m'ho mana mon oncle, d'algúns conceptes emesos per vostè, de sobras ofensius pera ma persona. Tampoch vull entretenirme en combatre la opinió de que mes idees topan ab les tradicions de sa familia que son les mateixes de les demés cases payrals de nostre terra. ¡Tant de bo poguessin parlar els passats d'aqueixes cases! Ja's veuría allavors qui falta á les consabudes tradicions, si'ls que les han desviades, degenerades y oblidades, entregantse en brassos de polítichs farssants tant sobrers de concupiscencies com mancats de bones intencions, ò'ls que pretenem ressucitarles. Sols m'interessa fer les següents declaracions.
1.ª Que malgrat la negativa de vostè, no retiro mes pretensions á la má de la seva filla mentres no sia ella mateixa qui'm desenganyi. Pera lograr mon objecte, ma noblesa, m'obliga á declararli, que'm valdré de tots aquells medis que no estigan renyits ab el decoro y la dignitat de les persones honrades.
