Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 2.ª Que contant, ajudant Deu, ab medis suficients pera sostenir una familia del meu bras, no sols no m'he fet may paga del pubillatge de Serra-Bruna, sinó que ni sisquera he penssat exigir á ma esposa dot de cap mena mentres visquin llurs pares. Y si fos de Deu que jo veyés la mort d'aquests, reivindicaría pera ella, única y esclusivament lo que'ls difunts li haguessin senyalat mentres no fos menos de lo que per dret llegitimar li correspongués.

 3.ª y última. Que si la Montserrat se negués á acceptarme en les susdites condicions, entendría jo que dona més importancia á sos bens que á ma persona y per lo tant que no es ella la muller que'm convé.

 Li prego que reflexioni sobre lo que acabo d'escriure y que obri en conseqüencia.

 Aprofita aquesta ocasió etc...

 Ramon de Montbrió.

 Com se veu, aquesta missiva que res tenía d'humil, era més un repte qu'altra cosa. Aixís ho comprengué en Serra-Bruna, y la idea d'una lluyta ab l'hereu Montbrió que no era pas un enemich qualsevol, l'omplí d'esferehiment. No deixava de compendre la desventatja en que'l colocava el prestigi adquirit pel seu enemich, no sols dintre sa propia familia sinó fins sobre'ls membres de sa parentela qu'havia tingut ocasió de tractarlo. Ademés,