ituació una mica difícil. El pare sentat á la poltrona, procurant á copia de bufets donar més solemnitat á la escena, ò pot ser bregant pera trobar per hont comensar; y la filla en una cadira al seu costat, cap baixa y recelosa, no sabent per hont reventará la tempestat que l'amenassa. Per fí, romp ell ab veu grave dihent.
—Dígam, Montserrat: ¿què hi há entre tu y l'hereu Montbrió?
—¡Res! —contestá aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida y afegí:— hi há... hi há que'l día de l'anada á Sant Martí, me va dir que si podía contar ab mí, me faría demanar... y jo hi vaig consentir.
—¡Sabs, noya, que vares obrar molt malament! —obgectá son pare ab ayre sever:— ¡Jamay deu una donzella contreure semblants compromisos sense l'autorisació dels pares.
