Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/261

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




II



D

esde que'l missatge de mossen Joan fou tan mal rebut pel senyor de Serra Bruna, aquesta familia havía deixat la costum de visitar al Rector á la surtida de la missa dominical y abans de rependre'l camí del más. Una vegada don Eudalt fou solicitat pel Rector desde la Rectoría y'n surtí tot rondinant: «¿Què s'ha pensat aquest home de mí?».

 Les senyores, era ab tota recansa que se'n abstenían, pera no tirar més llenya al foch. Aixís, acabats els oficis, no feyan més que atravessar la plassa, en mitj del retraiment cada día més accentuat dels vehins, que semblava temessin encomanarse l'ayre de tristesa que tota la familia respirava, y montar de nou á la tartana que'ls reconduhía al más. Sols les noyes á voltes se retardavan, retingudes per ses companyes del chor de les Filles de María y, si'l temps s'ho aportava, avegades tornavan al más á peu.