Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




IV



H

ores havía que l'esperàva, mi senyor!, —exclamá en Pascal, apressantse á aguantarli l'estrep pera que descavalqués.— Ja'm pensava que s'havía passat francès, ¡puday!,—afegía, tot recullint l'animal pera entrarlo á l'estable.— Com que'l seu senyor oncle l'esperava á dinar, m'ha fet esser aquí abans de les nou.

 —Es qu'he badoquejat molt pel camí, —feu en Ramon.— Però, si es com dihieu, ¿potser faig mal en pararme? ¿No fora mellor que fessim la darrera pitrada? Quant hi estarèm d'assí á la Rectoría, ¿una hora y mitja?

 —¡Oh, puday!, no pas si jo l'haig de seguir. Tinch anomenada de caminador y no hi vaig pas en menos de tres hores. Val més que dinem aquí, que res hi perderá ab el cambi. Fassis compte que'l seu senyor oncle ja no l'espera fins al vespre y que la Felissa tindrá