Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/270

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gallorsa, qu'era'l que disputava, y aixís veuría tothom que no era pas cap tirá.

 Vès si no n'hi havía pera estar content y tirar la casa per la finestra. Mes el cas es que, llevat dels xicots de les masoveríes, que s'ho prenían ab gatzara, y dels mossos y criades que, per obediencia y, per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningu més s'associava á la seva satisfacció. Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturavan, se guardá de manifestar son greu disgust, no sols pel resultat de la sentencia, que li obría'l cor á tota mena de temenses, sinó més encara per aquell trágala ab que'l desventurat l'acompanyava.

 —Ja't passará la murria, —li deya encara ell, afectant el mellor humor del món y pretenent interessarla en ses estúpides manifestacions.— Mira, veus? el pobre Peret del Payré s'hi assocía expontáneament áles alegríes del amo; míra, míra quínes lluminaries fa. ¡Oy!, y á ca'l Blaset també, ja veus que no ho es pas tothom de sorrut com vosaltras.

 Efectivament, en la foscor de la nit s'oviravan dues foganyes en l'indret de les masoveríes indicades, fogueres qu'anavan creixent, creixent. Á poca estona n'aparegué una altra, y una altra, y totes creixían, tant y tant, que don Eudalt comensá á esglayarse, callantse com un mort ab la vista fita en aquells miste-