Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/277

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




V



E

l cor de mossen Joan estava amarat de fel. Dins de la hermita que'l gloriós Sant Antoni té dedicada sobre la riera del Biern, disposavas á celebrar la missa de l'alba que, segons costum immemorial, devían ohir els pastors y vehins del comú de Vall de Pedres, abans de tirar les remades al empriu, en la diada d'aquest Sant Patró.

 Per més que l'animació era gran part de fora de la capella y que'l jovent puntejava corrandes al sò dels fluviols y jugava á la virolla ahont s'hi rifavan coques ensucrades, y que'ls bels de les ovelles y'ls bramuls de les vaques eran corejats per les esquellotades de manyachs y guíes y pels alegres repichs de la campana de la hermita, y per més que tot somreya ab aquell esplet de vida montanyenca que tant plavía al esperit senzill del bon Rector, son cor estava amarat de fel. Aquells cents