Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/279

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la lluyta abans de la missa. Més prudents aquests, decantaren per la dreta avall, passaren el Biern y s'arremolinaren á la solana, resignantse á ohir la missa desde lluny, igual que'l cá (per mala comparansa) espera'l rosegó de pá á respectuosa distancia de la taula d'ahont l'han rebutjat. Mentres tant aquells, ab passades dels fluviols y repichs de les esquelles, galejavan alegrement lo que'n deyan son primer triomf.

 Y'l bondadós mossen Joan, gastat son prestigi després de desficiarse inutilment pera conciliar els interessos de tots, demanant seny als esbojarrats y amaynant les passions de sos aymats feligresos pels que no havía plangut may salut y estalvis, mirava esglayat á sos peus la mina á punt de reventar, impotent pera apagarla, retut per la tossudería, aparentment bondadosa y campetxana, de don Eudalt, la pillería, tapada ab fums de redemptor, del Cerdá, la ignorancia dels terralloners y la indolencia, estúpidament interessada, dels que podían y devían imposarse á tots.

 ¡Contèu, donchs, si'n tindría de fel al cor! Y, en tant celebrava'ls divinals misteris oferintse per la salut de sos amats feligresos, no podía sustrèures de fer historia retrospectiva, sugerintli ben amargantes reflexions.

 Tants anys de ministeri parroquial, d'anar sense calses, com deyan els vehins, pera so-