Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/280

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


córrer agenes miseries, d'exercir de pare-pedás del poble, rosegant tots els mals òssos que la miseria deixava al descobert, respirant tots els mals olors acumulats en vivendes infectes y en conciencies més infectes encara, sovint no tant per la propia dolentería com per la incuria y l'abandono de la societat, l'havían cobert de mèrits y de beneciccions, es cert; mes ¿perquè no li havían donat autoritat pera imposarse, sisquera com á árbitre, en el gran conflicte esdesvingut entre sos feligresos?

 Certament que circunstancies de forsa major han malmenat la terra, tirant á destruhir tot lo qu'era ingènit y tradicional, no respectant institucions ni organismes, ni tan sols la llengua, qu'es l'ánima del poble; però, aixís y tot ò precisament per això, lo escepcional y dolorós de les circunstancies portavan al bon Rector á fer exámen de conciencia, com pera depurar quina responsabilitat podía cábreli en aquella desfeta ò quíns medis havía posat en práctica pera servar aquell recó de terra de la ponentada demoledora, y allá, al fons de sa conciencia, pura com la d'un noy, entre tranquilisadors recorts de sacrificis, privacions y bons desitjos, no hi mancava quelcom que'l punyía com un crim, que l'avergonyía com una profanació, petites causes, com deya en Ramon, generadores de tan grans efectes. Ell socorría als necessitats, no planyent la sotana