havía congriat aquella tempestat d'odis y rencunies, que dintre poques hores esclataría com un rem de pedregada.
«No hi há efecte sense causa» se deya ell, recordant l'escolasticisme de sa joventut. Y suant d'angoixa per virtut d'una labor penosa d'investigació, veníanli més que may á la memoria aquells esclats del seu nebot, quan ab sa demoledora eloqüencia atacava tot lo existent, clamant sanch nova pera regenerar la societat, podrida per les concupiscencies dels uns, per la indifencia dels altres y per les complicitats, més ò menos concients, de tots, sense fer escepció de son propi oncle y demés companys de ministeri.
¡Ah! que sí que'n tenía de rahó en Ramon. Ell assegurava que, essent l'esperit de nostra rassa fill d'un element humá práctich y actiu, fecundisat per l'element diví de la democracia cristiana, res deuríam tenir més en compte sos directors espirituals que servar pur y sens mácula aquest esperit, substancia de la patria, y... desgraciadament no'ns hem pas ajustat sempre á n'aquesta máxima tan cristianament filosòfica. No n'hi há pas prou de que'l Rector sigui'l llagrimatori de la parroquia, ni de que'l feligrès corri á la rectoría quan, desaparegut el darrer pa de la post, sent que la miseria li truca á la porta, ni tampoch de que aquell, ab seráfica abnegació, li dongui fins la propia ca-
