Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/294

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VII



J

a soms á casa, companys! —cridava'l Cerdá tan bon punt arribats á les primeres vedrunes del empriu, vegeren les remades del senyor amurriades allá lluny, á l'ombra de les carenes de la jassa.— Tot això es nostre. Aquesta terra l'han possehida'ls nostres avis desde fa cents anys y no hi há cap lley ni sentencia que pugui llevansho. Els drets que reclama aquell fart de sopes no han existit may y la sentencia que porta es falsa, ho sé ben pel cert: l'ha comprada ab els propis diners que'ns arrenca de la pell.—

 Se feu alto pera bufar y esperar als que, pretextant cansanci ò altres necessitats, s'havían endarrerit ò fet fonedissos alguns d'ells.

 Á mida que s'acostava'l perill y l'animació de la conversa feya rebullir la sanch d'aquella colla de caps calents, s'anavan dibuixant ses intencions. Casi tots portavan armes de foch ò