Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/306

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El Cerdá s'apropava, balancejant el cap y don Eudalt lo mirava venir procurant imprimir intencionadament á son posat de jutge sever é irritat, un cert deix de protecció, sense que del fons de llurs ánimes egoistes se n'alsés cap veu de protesta pel contuberni que meditavan sobre la terra fumejanta encara ab els dòls que havían sembrat.

 Mes no contavan ab un tercer personatge, el mosso del senyor, representant del esperit senzill del poble que, incapás de compendre la baixesa agena, jutja solzament á impuls de sos sentiments generosos, per més que sovint malmenats per la ignorancia y la malicia. Per ell, aquells dos homes sintetisavan dos pols oposats, com si diguessim els esperits del be y del mal, entre'ls que no hi cab componenda de cap mena. Cregut, donchs, de que anavan á abrasonarse, se interposá noblement entre'ls dos, ab el garrot alt, dispost á jugarse la vida, per son amo. Com si aquella ingènua manifestació del sirvent revetllés en ells una engruna de dignitat, el Cerdá trencá de camí, y un y altre seguiren sa via sens tornarse á mirar.

 Aixís també l'infelís poble de Vall de Pedres devía seguir encara son calvari.