Magnífica situació pera dirimir personalment á tall d'Hector y Aquiles el plet qu'entre mans duyan tan famosos capdills. El baral del Biern trontollaría al ressò de sa terrible escomesa, la sanch engroixiría la mansa corrent de la riera y'l vencedor en la darrera y heroyca brega, després d'arrossegar el cadavre del vensut, donant tres toms entorn del santuari, johiría l'apoteosis de la victoria, proclamant sa indiscutible hegemonía sobre la delitosa comarca de Vall de Pedres.
Res d'això: no eran pas homes d'aquesta fusta. La posa aclaparada d'un y altre trahía les respectives disposicions. Cada un, al estudiar sa propia situació, medí la del contrari y seguidament se comprengueren, com se comprenen les ánimes petites. Abdós calcularen que una mútua inteligencia podía encara mellorar les respectives situacions. Don Eudalt tenía bons padrins y podía amparar y salvar la situació compromesa del Cerdá. En cambi aquest podía tornarli á la cleda els mansos moltons del poble y assegurarli la pacífica possessió de sos drets al empriu. Tot sería qüestió d'alguns grapats de les grogues, que encara sobravan en les caixes de Serra Bruna, pera tapar la boca als més desatinats. Del contrari'l Cerdá era perdut, mes també el senyor era enfonzat per sempre davant del país que'l miraría ab horror y no mancarían altres Cerdans pera amargarli la vida.
