Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/304

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llá també per l'altre cantó. ¡Quín mestre més hábil pera fer obrir els ulls als obcecats es el fracás dels plans concebuts! Es verdaderament admirable la clarividencia que illumina'ls esperits més enterchs, tan bon punt les esperanses fallides deixan al descobert les fatals conseqüencies de la propia conducta. Aixís, aquest il-lustre salvador del poble veya ara clar que, com á capitost dels menestrals y terralloners, s'havía tirat á sobre tota la responsabilitat d'aquella fatal subversió. El dilema era curt y ras: ò fugir ò caure en mans de la Justicia. Una cosa y altra representava, apart de les naturals conseqüencies, deixar esmersat en mans dels seus protegits un capital de bon rèdit, però incobrable, com no fos per ell mateix; això á més del dany sofert per la destrucció de la vacada, ahont hi tenía bon nombre de caps á mitg guany, molts dels quals blanquejarían més tart ab llurs ossades el repeu dels cingles de Serra Calma.

 També ell se dolía ara amargament d'haver resistit al regateix d'unes poques dobletes.— ¡Què més volía, bestía de mí, —exclamava,— que comensar á explotar la beta del senyor, ja que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda!

 Els camins que duyan abdós personatges se creuavan á la hermita del Biern y allá's toparen, absorts cada hú ab llurs cabories.