nosaltres la pau qu'allí han perdut. ¡Buscar la pau á casa, que fa temps que no la coneixem!
Avuy hem sentit tritllejar al poble y aquells ressons de festa copejavan mon cor com tochs de funeral. ¿Què dirías que repicavan? Donchs, la solemne entrada al poble del Cerdá, acompanyat d'en Gori, en Filassa, el Sabaté y altres qu'eran presos ò fugits desde la feta de Sant Antoni. Els hi donava escolta d'honor un escamot d'homes armats de Vall-llosell, al comando d'un que li diuen el Sastret. Diu que són voluntaris de la llibertat.
Els terralloners els han rebut ab palmes; acte seguit s'han apoderat de la casa del comú, destituhint al arcalde, al jutge, al campaner y tins al enterramorts. S'han constituhit en Junta Revolucionaria, essentne president ell, el Cerdá, que fa discursos á la plassa, cridant: ¡Abajo lo existente! y ¡Viva la libertad!
Això diuen qu'es la Revolució, y jo no sé si té res que veure ab el daltabaix que tu predicavas allavors que demanavas sanch nova, si bé que si hem de jutjar per l'esverament de la gent pacífica y per l'aspecte de certes figures noves qu'arreu se veuen y que semblan escapades de presiri, més bé crech qu'es aquell cataclisme que tu profetisavas, en vista de que'ls que devían vetllar no feyan sinó dormir.
El papá ho enten d'altra manera y fa alusions á la teva persona, que'm fan sofrir molt.
