Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/324

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Serra Bruna, 1 d'Octubre de 1868.

 Avuy he estat al poble y he notat cert enrenou que m'ha sorprès. He vist fesomíes noves y he sorprès mirades que relluhíanin ab expressions de malicia. Aquest poble, abans tan pacífich y senzill, ¡còm es desconegut!

 He visitat á mossen Joan. ¡Pobre home! Si'l vegessis, el trobarías envellit de dèu anys. Estava més afectat que may y m'ha dit:

 —Filla, meva, tenim la tempestat damunt; abans no m'hauría donat cuydado, perque aquest poble era un país de benaventurats, però avuy... ¡què sé jo! ¿No podríau pas allunyarvos, fins á veure això en què la dona?

 —Res desitjo més, —li he dit jo,— però ¿ahont anirèm ab la mamá malalta y'l papá que no val gayre més?—

Serra Bruna, 6 d'Octubre.

 Ahir, al llegir el papá una carta, tirá la gorra per terra ab desespero, cridant: «¡Ja s'han desfermat altra volta'ls dimonis del infern!». La carta era de la tía monja, esplicant qu'han sigut llensades del convent, vegentse precisades á refugiarse á una torreta de les Corts de Sarriá, que'ls hi oferi interinament una bona persona Demana hospitalitat, cercant entre