Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/333

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Serra Bruna 22 Octubre.

 La situació s'agrava d'un modo qu'esfereeix. Aquest butxí del Cerdá, enorgullit de sa forsa y de la impunitat de sos actes, va fent derramas l'una darrera l'altra. Necessita molts diners pera ses disbauxes y pera sostenir sa companyía de sayons, diner que á la fi tot va á la seva caixa en paga de les fartaneres que'ls serveix y del ví ab que'ls emmatzina, apart del que's reté per compte de pensions atrassades de sos infelissos testaferms, la major part d'ells endogalats fins al coll, sense contar que'll es l'únich director, administrador y clavari d'aquest gremi sense fe ni lley.

 Aixís ho conta en Basi que per son cantó es també á casa l'únich amo, ja que'l papá no te esma per res. Ara ha prohibit terminantment donar ni un marve més, animat per no se quines maquinacions que porta entre mans, confabulat ab alguns propietaris que comensan á despertarse per les picades que senten á la bossa. Però jo d'aquestes confabulacions no n'espero sinó noves desgracies, perque entench que no es en Basi, encara que home decidit y fidel, la persona apropòsit pera salvar la situació, ja qu'ell es titllat com á conseller del papá y'l principal culpable de les accions d'aquest.

 De moment ja tenim que'l Cerdá accentúa