els retacos que tenían arrimats á la paret en el moment en que girava la cantonada un cavaller d'aspecte mitgeval, empolaynat fins als genolls, mig abrigat ab una esclavina curta y folgada y cubrint son cap ab un capell tyrolés ab ploma y tot, trajo molt en boga entre'ls que podríam dirne sportmans d'aquell temps. Ben aviat el reconegueren per en Ramon de Montbrió, y, com, si fos ell justament l'obgectiu de sa vigilancia, se quadraren al mitg del carrer ab posat de barrarli'l pás.
—Alto y quien vive, —li cridaren. Mes el cavaller avansava pausadament com si, absort en sos pensaments, no s'adonés dels centinelles fins que'l cavall hi fou de nassos. Allavors un d'aquestos estengué'l bras parant la bestia y cridant ab veu bastant ferma,
—¡Alto! Aquí no's passa.
—¿Què? —feu el cavaller com si's despertés.
—¡Qu'aquí no's passa! —cridá l'altre més alt, tal com si parlés á un sort.— Vostè va á veure el Rector, y aquí no passa ningú sense primís.
—¿Primís de qui? —respongué aquell ab un ayre de candor que l'altre no comprengué.
—Del Presidenta de la Junta Revolucionaria, —respongué ab ènfassis.
—Y qui es el Presidenta de la Junta Revolucionaria? —inisistí'l cavaller ab la mateixa socarronería d'abans y esguardantlo ab una
