Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/344

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ficsesa que ja á n'el pobre home comensava á ferli pessigolles. En això, fentli chor el seu company, respongué:

 —¡El Cerdá; qui vol que siga!

 —¿El Cerdá? ¡El senyor Cerdá jo li diría! ¡parlèune ab major respecte, bribons! —cridá ab gran urch en Montbrió com escandalisat de la franquesa ab que'ls milicianos tractavan á tan elevat personatge.

 Aquesta sortida de tò y les inquisitorials y furioses mirades ab que'ls abrigava, deixaren als infelissos tots desconcertats, fins al punt de baixar la vista com subjugats per un poder estrany.

 Allavors el cavaller apretá lleugerament al cavall y, halo, halo, passá per entrer'ls dos guerres que's quedaren palplantats com uns enzes mirantlo com tirava carrer enllá, fins á la porta de la Rectoría, en la que la propia bestia trucá mansament á cops de ferradura.