Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/346

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


orgull, demana quart y ajuda al despreciat de ahir, qui...'s deixa convèncer. Y jo, que m'escarrassava inutilment cridantlo per mon compte...

 —No hi toca pas sinó á mitges, perque sols a mitges sab del vent y del torrent, —digué en Montbrió, animantse una mica.— Lo cert es que vostè no'm donava gran cuydado, perque sé que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que'n fa de temps que'l fanch se li n'es pujat al cap! ni esma té ja pera cridar á ningú. Encara que no sé què puch adobarhi en el plet qu'aquí's debat, mentiría si digués qu'he pujat per ell.

 En això entravan al estudi y'l jove, trencant de conversa, preguntá:

 —Y bé, ¿còm está això?

 —Tant mal com vulguis, —respostá'l Rector posantse més sério.— Això ja no es pas aquell poblet de bosquerols, de costums patriarcals. Aquella ignorancia paradisíaca d'altres díes, se n'es ben fugida: ara estem sots l'anarquía més desfrenada. Dius que no'm volen pas mal: també ho crech que la meva persona'ls hi mereix encara algun respecte, però es ben cert que la meva gerarquía'ls hi fa nosa y tiran á anorrearla. Fins me tenen segrestat, ab guardes de vista. ¿Que no'ls has trobat als meus escarcellers? ¿Per quín miracle has pogut passar?