Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/350

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Acabat son modest refrigeri, el jove, ja més animat, continuá:

 —M'he equivocat sobre'l gènessis d'aquesta revolució que, en veritat, no es pas filla de la conciencia del poble. Les masses honrades, per l'habitut de viure entre'l fanch de baix y'l llot de dalt, estan tocades d'un fatalisme mussulmá que'ls hi lleva'l coneixement de son poder y son valer. Tampoch es filla d'una escola de pensadors que s'hagi assumit la tutela del poble inconcient, pera conduhirlo, ab mellor ò pitjor criteri, vers un ideal més ò menos encertat, no senyor; es senzillament nascuda de les eternes desavinenses entre'ls explotadors de sempre, qüestions de recapte entre'ls actors de la veya comedia. Sinó qu'aquesta vegada, surtintse de test, ab ses barroeres manotades, han enfonzat les taules y esbotzat les ja prou abonyegades y primparades mampares del teatre, qu'ha caygut ab estrèpit.

 El bon Rector, escruixit de la ironía gráfica del seu nebot, no capía la relació entre la trascendencia del fet y la miseria de la causa. Perque lo cert es que'ls conceptes despreciatius d'aquest no rebaixavan pas la gravetat de les circunstancies presentes, ans al contrari, la feyan més pahorosa per l'ausencia d'un impuls noble y honrat, per la carencia d'un ideal.

 —Però ¡Senyor! —exclamava, posantse les