mans al cap, —diguèu qu'estem abocats al cataclisme! ¿Què fan, donchs, aquests grans polítichs, aquestes distinguides plomes que diu que figuran com á capitossos del moviment? ¿Perquè no hi posan frè á n'aquest desgavell que, per deletèrces que siguin les seves doctrines, no deu pas esser l'anarquía desfrenada lo que patrocinan? ¿Es que no poden ò que son odi sectari'ls impulsa á obrir les comportes de tots els vicis? Perque encara que tu diguis qu'aquest moviment careix d'obgectiu, jo n'hi veig un de ben clar: la impietat.
—La impietat d'aquests grans polítichs y de aquestes distingides plomes, que vostè diu, es tant mentida com ho será la seva relligiositat de demá que, per virtut de la natural reacció, tornin á surar certs convencionalismes qu'ara van per terra y'ls convingui afalagar als remats de la conservaduría, que son els qu'eternament fuman mentres els altres escupen. Avuy son impíus perque d'aquest cantó's decanta la corrent iniciada pels polítichs de tercera y quarta fila, quíns somouen al poble oferintli carn de capellá, creguts de qu'encara es gustosa com en temps de la desamortisació, ò perque troban que la Iglesia es un entrebanch pera la llicencia que proclaman ab el nom de llibertat.
Té vostè rahó al dir que la impietat ò, mellor dit, la clerofovia es la nota característica de
