Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/363

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que s'anava tornant més seriós cada vegada. Aquest continuá, alsant el bras dret ab posat amenassador:

 —¡Ah! poble de Vall de Pedres, que'n vas de malament! Bé es veritat que per tot arreu avuy s'han trabocat les coses, qu'en molts indrets el poble desmandat trepitja les lleys que fins ara'l governavan, però á vosaltres la malura vos ha tocat més fort que á ningú. Abans teníau la espina d'un amo poch considerat, que no us estimava com mereixíau, perque no us coneixía; avuy, per desférvosen, vos aprofiteu de la revolta y, á manca de desvergonyits que no heu trobat entre vosaltres, els heu fet venir de fora, clavantvos una altra espina que pica més fondo qu'aquella; vos heu entregat á gratcient á un malvat que vos explota pitjor que l'amo, perque us coneix massa, però que us ofereix part del fruyt de les seves dolenteríes.

 ¡Prou qu'ho sé ahont son els vostres homes! Són allá baix; són á furar el cau, com vos deya suara. Els més desanimats van al davant, ab l'arma als dits, á punt de fer foch; els més vergonyants els hi guardan les espatlles, provehits de sach y cordes, pera enfardar el fruyt de la rampinya que'ls tenta; y vosaltres, les seves esposes y filles, aquí, esperant que tornin, quí sab si pera fer rahons als que no s'hagin sabut aprofitar prou de lat desfeta.