Donchs ara serán á cassar. ¿Á furar un cau, potser? Ja es divertit això, sinó qu'es una mica exposat si no tenen llicencia.
Les bones dònes ja no reyan tant. L'alusió era massa viva per aquelles infelisses que, ab més bon seny que'ls seus marits, pressentían qu'allò un día ò altre acabaría malament.
En Montbrió també deixá son posat de drolle y digué de sobte:
—Y bé, ¿qu'es lo que passa á n'aquest poble, que sembla que tothom s'hagi tornat boig? Abans jo vos veya contents en mitj de vostres pobreses; vostres camps florían y granavan com un bé de Deu. Bé es veritat que ploravau, sempre de que'ls pactes vos endogalavan y de que la malvada cuca se vos menjava lo més substanciós, però aixís y tot, encara vos ne quedava tantipotent pera viure pobrets y alegrets, com á bons cristians, que no hi há res que donga tan bona geya com les suades del trebay honrat. Avuy veig que tot s'es mudat. Desde assí'm miro'ls camps ab les corretjoles vives, els gorets per merèixer y'ls rostoys estan cridant l'arada, y això qu'estem ja encarats ab Sant Martí. ¿Es que creyeu que baixarán els ángels á llaurar, ò teniu qui vos fa un violari pera quan els canyats hagin fet les darreres expremituts?
Callavan les pobres dònes, abaixant els caps com mitj avergonyides davant del cavaller,
