Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/366

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


des que'l seu patró inconsideradament vos obría?

 Els sanglots creixían, prenent accents d'arrepentiment. Aquelles dònes, qu'abans se creyan dignes sols de llástima, comprenían ara que també hi tenían el seu tant de culpa en el sofriment de ses desditxes.

 —¡Perdó! ¡Perdó! —clamavan moltes d'elles, encara per terra, mentres el cavaller procurava surtirse del rotllo, tot dihent, ab sa habitual tranquilitat:

 —Alsèuvos, bones dònes, que jo res vos haig de perdonar, ja que á mí en res m'haveu ofès. Els pecats contra'l cel, el Rector vos els perdonará si'ls hi confesseu; dels demés, si no'ls heu comès no hi há que parlarne: qui l'hagi feta que la pagui. Jo no vinch pas com á enemich del poble; vinch sols en defensa de les persones a qui estimo. Á manca d'altra autoritat, jo seré'l defensor dels desvalguts. Vinch sense armes, com veyeu, perque la justicia de Deu no'n necessita. Jo la imposaré la rahó, á les bones, si la gent de bona voluntat m'ajuda; y si nó, á les males y allavors tots ne plorarèu.

 Y tirá pausadament carrer avall, seguit de tota la gentada. Á la surtida del poble's para de nou y, girantse vers la multitut, cridá ab veu ferma y pausada:

 —Seguèixinme'ls homes de bona voluntat! Dònes y criatures: tornèu enrera, y si no heu