y herbeys, que comensavan á enrogirse pels primers entretochs del hivern. Els camins eran deserts. Els blatdemoros, ab les panotxes mitj esberlades, tot just aprofitades les espigues com per má mal agradosa. Les trumferes, mitj descolgades y florejades, com per obra d'un massa-fart. Els ferratjons pudrintse per les volques, y les vessanes, voluptuosament assahonades, semblavan cansarse d'esperar les maritals caricies de l'arada, que deposités en ses prolífiques entranyes la sement, signe potencial de vinents esplets. Per lo demés, ánima viventa enlloch.
Sols més avall comensaren á veure algun qu'altre indivíduu, que marxava arrambat per los margeres ò posantse á cobert sota'ls roures dels propers boscatges y que, carregats ab fardos més ò menos visibles, se comprenía bé qu'anavan de frau, per la dalior que posavan en ferse fonedissos.
Els acompanyants d'en Ramon ne donaren prompte la esplicació. Eran els fadrins de la grilla qu'havían iniciat el saqueig en les cases vehines á Serra Bruna, més compromeses pel senyor, de primer d'un modo vergonyant y aprofitantse del general desori, com qui diu pera fer boca y ensenyar als aprenents.
De sobte, en un girant de camí aparegué en Pascal, que's llensá ab grans demostracions d'alegría.
