el primer, cullit en el mateix moment en que anava á encarar l'arma, entrebancat ab la manta que li privá la llestesa de l'acció, rebé una forta refregada que'l feu giravoltar y mitj caure de morros damunt la margera del camí.
—¡Alto! ¡Alto! ¡Foch á n'ell tothom! —cridava, renegant com un condemnat, y, tot redressantse, acompanyava l'acció á la paraula. La seva bala passá brunzint y esfullant els arbres del camí. Se seguí un espetech d'escopetades, però fos que no hi havía prou mala sanch ò fos perque lo soptat y atrevit de l'acció'ls deixá á tots glassats, lo cert es que la ordre del Cerdá s'obehí massa tardanament pera fer bona puntería, y'ls més restaren bocabadats, mirantse com s'allunyava'l cavaller, aplanat sobre la bestia allonsada, fins arribar al portal de la masía, que se li obrí de bat á bat.
