Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/380

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



VI



B

asi, cadascú al seti lloch! —cridá en Montbrió, separantse dels que joyosament li donavan la benvinguda. Y enfilá l'ampla escala amunt, saltant els grahons de dos en dos.

Mitj enlluhernat per l'esclat de sol que deivava á fora, apenes s'adonava de la ombra graciosa d'una dòna que, mitj esvahida sobre'l catxapit de ferro, l'esperava al replá de davant del vestíbul. La llum que queya de la claraboya, illuminantla pel cim de la testa, feya joguinejar, com una boyrada de primavera, una tofa de cabells artísticament descuydats sobre son front. Sos uys, encesos per l'insomni y les angunies, brillavan plorosos sota ses negres ceyes, y sa boca, tristament plegada, no jugava casi, ab els clotets d'aquelles galtes abans tan xamoses y ara ben desmayades.

Ses mans s'allargaren dolorosament vers el jove que, adonantsen, se pará corprès. Aquella