Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/403

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


parrafada d'oratoria de club, justament de la mateixa qu'hores abans ne feya sarcástica burla.

 Lo cert es que'l Cerdá perdía terreno als uys dels seus y aquest convenciment li feu sentir la necessitat d'acabar aquella escena, tapant de qualsevol modo la boca del jove. Vegentse molt superior en forsa material, tractá d'imposarse, interrompentlo de mala manera.

 —¡Cálla, malehit burgès de terra baixa, rellotge de sagristía; mellor farías de cuydarte del teu patrimoni, si te'n queda, hereu escampa, que no ficarte en lo que no't pertoca! ¡Vés á veure si'n queda cap dels moltons que tondía el teu oncle! ¿Que't creus que no sabem lo que cercas per aquí, rondayre de bons partits? Tu fas com els gats al Febrer...

 Y aquí buydá una frase bestialment crua, perfilada ab tot el relleu de sa oratoria estrafalaria.

 Si ab això's proposava distraure al enginyer de son obgectiu, fentlo surtir de tino y precipitar el conflicte reventantho tot, no hi há dubte qu'ho lográ, perque de sobte se'l vegé venir vert y avansarse vers el provocador ab els punys closos y tremolosos els llavis.

 Allavors se produhí una escena curta, original y estranya, que'ls presents contemplaren esborronats y sense atrevirse ni á respirar.