Fou obra d'un instant. El bras dret del enginyer giravoltá ab moviment rápit, son puny clos descrigué una curva horitzontal á tay de boxér y aná á esclatar á les barres del president, que ressonaren ab un feréstech claqueig, tal com un cop de mall que caygués damunt d'un sach replè de grava. L'infelís aixamplá'ls cólzers, ab moviment de garra—tibat, y sense dir ¡ay! caygué com un plom.
Se produhí una sensació tan intensa com indescriptible. Amichs y enemichs quedaren esgarrifats davant d'un fet que per forsa havía de senyalar la general conflagració. El mateix Ramon degué compendre lo crítich de la seva situació, precipitada per sa propia falta de corretja, y sense més reflexions, que no hi cabían en tal moment, se disposá á ferhi cara ab tota l'ardidesa de son temperament fogós. Se trobava en un d'aquells moments únichs, segons Napoleon, en cada conflicte, que decideix l'èxit en favor de qui sab aprofitarlo, com si diguessim el capillum fortunæ dels llatins, que decanta á n'aquesta coqueta vers l'audax qu'ha sabut cullirlo al vol y s'hi llensá com un boig.
Donchs al espetech d'aquella bestial punyada que al Cerdá li desfeu la cara, fentlo caure en basca, hi respongué un grunyit sort y terrible, com de fera, trepitjada, corejat per un criquejar de fusells que s'engallavan, però'l valent
