jove no s'encongí, sinó qu'encarantse ab les files, empunyant la tercerola qu'aquell li havía deixat als dits y ab la dreta encara nervosament reclosa á tay de gladiador enfurismat, els hi presentá'l pit exclamant:
—¡Aquí'l teniu, patuleyos de Vall de Pedres, el vostre capitá! ¡Vegèulo de morros per terra, besant la pols que jo trepitjava! Jo vos l'he bofetejat per brètol y brut de boca; l'he bofetejat y escupit com bofetejaré y escupiré al primer de vosaltres que s'atreveixi á repetir ses paraulades. ¡Foch á mí, bretulalla miserable; tirèume, però tirèu dret, si es qu'hi lluqueu encara, culs de taberna, enllepolits del vici, que sinó, aquí hi há pit de sobres pera fervos dragar les bales que á preu de vi vos ha venut el potulás que vos comanda!...
Ni's pot escriure lo qu'en son foll exaltament els deya en Ramon als capitossos del poble, increpantlos ab una tenacitat qu'esborronava als propis amichs, burjantlos de mil maneres, igual que'l domador á les feres engabiades.
—¿Quí, quí de vosaltres, —tornava,— s'atreveix á surtir fiador d'aquest malparlat que vomita per terra la fel y'l ví de les seves entranyes? ¡Es vostre quefe; es el qu'heu dut á coll-y-bè com uns ximples, perque us tirava'ls rosegons de la seva taula...!
Y atansantshi més, á mida qu'ells reculavan, vensuts, esdernegats y aglanats per aquell
