Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/413

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


caygut á les plantes de qui no té més forses qu'una conciencia honrada y la virtut de parlar clar y catalá, pesi á qui pesi! Mes, entenèuho bé, jo l'he castigat á n'aquest brètol per mon compte y rahó, per lo que m'ha faltat á mi y á n'aquesta casa, ahont tantes vegades hi havía mort la gana y deixat la mengía de la miseria, nó per lo que us hagi faltat á vosaltres, que d'això no me'n havía pas comissionat ningú, ademés de que tampoch es tota seva la culpa, perque ben sabut es que mentres hi hagi ases no mancará quí s'estalvihi d'anar á peu.

 Donchs ara us diré perque us he cridat, y us ho diré ben clar y ben alt perque'm sentiu tots. Vos he cridat pera dirvos: ¡malvats y lladres!, y us ho dich jo, que no m'he mossegat la llengua pera defensarvos quan vos creya honrats, y us ho dich á la cara, sol y desarmat, contra la boca de vostres fusells; si algun de vosaltres gosa ferme tornes, que surti.

 Ja n'estava ben guardat en Montbrió. Aquella massa de gent senzilla, més esgarriada que perversa, fascinada y corpresa de primer per aquell bras de ferro y aquell temperament atrevit qu'en un sol moment y pel sol esfors de sa persona havía esmicolat la potencia que tenía á tot el poble sota'l peu, esllomits y esdernegats pel xáfech de veritats incontestables que'ls hi tirá damunt ab aquell parlament que