Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/417

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dader punt doctrinal. Els hi esplicá qu'algun temps la terra catalana's governava per ella mateixa, ab lleys propies, que per causa que fóra llarch esplicar y per la desunió de sos propis fills, vingué á menos, cayguent en mans de gent que de la governació'n fan un modo de viure; qu'aquests tenen interés en mantenir y enfondir la desunió, pera aixís acabar d'atuhir l'esperit de la terra y sérloshi més facil viure sobre'l país.

 D'aquest rahonament, fet ab frase crua y despuyada de fuyaraca, ne tragué la conclusió de que res de bò podían esperar de fora.

 —Si vosaltres mateixos no us podeu valer, no us valdrá pas ningú. D'aquesta revoluciò, que tot ho fa anar en renou, no n'esperèu res, ben res, pel vostre profit. Es sols una xarbotada d'aygua bruta, surtida del viot ahont xipollejan nostres polítichs. Son les baralles de llops ab llops, que no's farán gayre mal ni cap bé al país, qu'es quí pagará á la fi'ls plats trencats.

 L'únich bé que podeu trauren, —continuá—, es aprofitarvos d'aquesta anarquía pera unirvos ben fort tots els vehins del poble. Uníuvos tots, propietaris y masovers, menestrals, y terralloners. Tots els que viviu sobre una mateixa gleva, tots teniu una comunitat d'interessos que defensar; no permetèu que passi á mans, de segons quí, aquesta Junta Revolucionaria ò lo