Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/420

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Encara una altra condició imposa'l senyor, que també l'acceptarèu, perque en bona fè us dich qu'es en favor vostre. L'empriu, com á riquesa del poble, será administrat per una Junta de representants, per parts iguals, dels propietaris, masovers, terralloners, y menestrals, ab el Batlle per president y'l Rector per conseller. Cada vehí no podrá tirar al empriu més cabal del qu'al hivern pot mantenir en son terme. Les gallorses, contractades á bon preu, donarán un bon rendiment, que s'empleará de primer en rescabalar als que varen surtir més esgarrapats de la feta de Sant Antoni, com també á les pobres víctimes de les vostres darreres malifetes; després servirá pera llevar les cargues del poble.

 La idea era ben exposada y lo práctich, racional y just de la mateixa, entusiasmá als vehins, que comensaren á tirar les barretines enlayre, cridant:

 —¡Vísca don Ramon!

 El glas estava fós del tot; aquells sublevats, malmenats y surruts, s'havían convertit de nou, per virtut del alè de casa, llensat per en Ramon, en pacífichs pagesos, bonatxassos y riolers com criatures. Tot eran acudits de bona lley, que demostravan la satisfacció íntima que brollava de llurs cors senzills. Els defensors de la casa, desades les armes, ja feya estona qu'eran en mitj de llurs convehins. El mateix