dicis son mútuus. Partint d'aquesta suposició, s'imposa l'oblit de tot lo esdevingut en aquests darrers temps: qui's cregui ofès que perdoni á truco d'esser ell també perdonat. Pera donar l'exemple de concordia, don Eudalt no sols perdona'ls agravis personals y materials, sinó que renuncia, pera sí y pera tots els seus, els drets guanyats per virtut d'aquella sentencia de trista recordansa.
Una forta remor de satisfacció extremí les files d'aquella atapahida massa. L'altre continuá:
—En aquesta renuncia á favor del poble, s'hi compren no sols els drets de senyoríu, als que don Eudalt reconeix que sols hi tenía un dret molt dubtós, ò casi prescrit, sinó que també'ls drets de gallorsa, que may el poble li havía disputat. Tot ho cedeix don Eudalt, en compensació dels perjudicis qu'aquest ha rebut de ell.
Aquí la satisfacció ja esclatá en entusiastes crits de joya.
—En cambi'l poble, —continuá l'orador, forsant la veu, pera dominar la situació;— en cambi'l poble ò, mellor dit, els vehins, ja que's tracta d'un dret individual, deurán cedir, en benefici del comú, el dret de rompuda, aquest dret tan mal entés y tan perniciós, que á la llarga acabaría ab la riquesa del empriu. ¿Vos está bé?
—¡Sí, sí! —clamaren tots á una.
