Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/426

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sa de les circunstancies, capolat pels contratemps y pels desenganys, caygué ab estrèpit de son pedestal y, esvahit del tot son orgull, bon goig de rebre l'ajuda de la mateixa má q'havía menyspreuat.

 Però'ls domadors el cubrían d'atencions y de carinyos, y l'elefant, llassat de tant lluytar y fart dels trenca-caps y angunies que li havían amargat les hores, fentli perdre la testa, no gayre forta ni avesada als contratemps de la vida, s'hi comensava á trobar forsa bé en sa nova situació.

 De bon grat havía legalisat els compromisos contrets en son nom per en Montbrió'l día de la cayguda del Cerdá, fent donació al poble de tots els drets certs y dubtosos que pogués tenir sobre l'empriu de Serra Calma, abans y després de la darrera sentencia, mijansant les condicions estipulades, sense les quals se reservava sa reivindicació. Coadjuvá á la instauració de la nova junta de Govern del poble (que, per consell d'en Montbrió y atenent á les especialíssimes circunstancies perque atravessava'l país, conservá'l nom de Junta Revolucionaria, quedant á la mira de lo qu'esdevingués) y fins accedí, sense repugnancia, á les insinuacions de la seva filla de repartir bona part del bestiar de la darrera cría entre els vehins més mal parats pel desastre de Serra Calma y de condonar les anyades als ma-