Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VI



N

o mancaren á la taula del Rector els rescalfolls profetisats per en Pascal, y en Ramon els hi teya'ls honors ab bon apetit, sobrantli temps encara, entre mossada y mossada, pera entretenir á son oncle ab qüentos de estudiant, anècdotes dels seus viatges y acudits de bon humor. Aquest lo contemplava embadalit de goig, atent sempre á congecturar per ses expontanietats, l'estat de l'obra moral que ab tants afanys havía fonamentat.

 De moment pogué apreciar en ell major seguretat de criteri, més maduresa de conviccions y, sobre tot, major cabal d'idees propies, qu'expressava ab una tal superabundancia de fantasía, qu'al bon home li posava pell de gallina.

 Mes li quedava sempre una sospita, com una espina clavada al cor. Portat per sa fantasía, ¿hauría anat son nebot lluny, fins á péndrehi